La Joventut Nacionalista de Catalunya és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.
La JNC lluita, doncs, per la plena sobirania de Catalunya perquè creiem en l'existència d'una nació catalana, ni millor ni pitjor, però sí diferent, que té dret a la seva pervivència com a poble. Pervivència que perilla per la situació desfavorable per a la seva llengua i cultura propiciada pels Estats espanyol i francès. La nostra tasca és, doncs, treballar per la seva recuperació.
D'altra banda, com a catalans i com a demòcrates, estem compromesos amb la defensa rigorosa i sistemàtica dels drets humans, del medi ambient, de la tolerància, de la llibertat, de la igualtat entre homes i dones, del progrés econòmic, del benestar social, etc.
La JNC s'organitza sobre tota l'àrea del Principat de Catalunya per tal de ser una eina eficaç en la reconstrucció nacional de Catalunya dins l'àmbit dels Països Catalans.
La Joventut Nacionalista de Catalunya és un cas atípic dins del ventall d'organitzacions polítiques juvenils de Catalunya en gaudir d'entitat i sobirania pròpies. El seu origen i la seva trajectòria estan vinculats a Convergència Democràtica de Catalunya.
Una mica d'història
Des de finals de 1975, militants joves de CDC havien format dos nuclis a Barcelona i Mataró, que coincideixen per primer cop en una acció penjant unes pancartes amb els lemes: 'Una Catalunya per a tothom' i 'Som una nació', a l'autopista Barcelona-Mataró. En aquesta línia d'activisme s'anaren repetint altres tipus d'actes.
El mes de juny de 1976 es decideix institucionalitzar aquest grup de joves per crear l'Equip de joves de CDC. D'aquí arrenca el naixement de l'organització juvenil de CDC, com un equip sectorial més. A partir d'aquest període, s'inicia una tasca d'articulació d'aquest grup i de creixement, que coincideix amb un increment de l'activitat exterior i amb les primeres eleccions democràtiques, on les JCDC participen activament.
L'any 1978 s'inicia el procés cap a la formació de la Joventut Nacionalista de Catalunya com un projecte de caire molt més ampli capaç d'aglutinar els joves a l'entorn d'una gran organització juvenil nacionalista. L'abril d'aquest any se celebra el V Congrés de CDC on s'hi debat la proposta de creació del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que finalment no fou aprovada, però on les JCDC manifestaren la voluntat de convertir la futura JNC en les joventuts del futur PNC. A més aquest debat intern coincideix amb la integració dins de les JCDC de les Joventuts d'Esquerra Liberal (JEL) fruit de la fusió entre CDC i Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias i Fargas, que acaba en una crida a diverses organitzacions nacionalistes i sectors nacionalistes juvenils per tal d'arribar a la constitució de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Durant aquest període i fins a la constitució de la JNC, les JCDC van configurant la futura organització. Comencen converses amb altres organitzacions nacionalistes, i aproven l'emblema de la futura organització consistent en una estelada onejant, deixant ben clar que l'estel de la nostra senyera no és un fet anecdòtic sinó signe evident de la voluntat que ens mou en la lluita per l'alliberament nacional, que només s'aconseguirà amb l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'assoliment de la sobirania nacional catalana'.
L'any 1979 està marcat per les diverses eleccions que ajornen la convocatòria del congrés constituent de la Joventut Nacionalista de Catalunya, que es realitza finalment els dies 25, 26 i 27 d'abril de 1980 a Platja d'Aro.
AGRAÏM A EN DANIEL DALMAU LA SEVA COL·LABORACIÓ EN LA REDACCIÓ D'AQUEST ESPAI
Els Inicis
El 6 de juliol de 1976, se celebrà la primera Assemblea de l'Equip de Joves de CDC, liderats per en Ramon Camp, i amb la participació activa de destacats membres de CDC com Miquel Roca o Josep Maria Cullell entre altres. Aquesta Assemblea, celebrada en un local clandestí, va aprovar un comunicat fundacional, en el que destaca l'esperit progressista i defineix l'organització com un moviment polític de centreesquerra.
El congrés constituent
25, 26 i 27 d'abril de 1980
Platja d'Aro, Baix Empordà.
Poc després de la primera gran victòria electoral de CDC, se celebra el Congrés Fundacional de la JNC, amb la intenció d'aplegar tots els joves nacionalistes del país, com a pas previ a la creació del Partit Nacionalista Català (que mai va veure la llum).
Amb en Ramon Camp com a primer Secretari General, la JNC aprova una declaració de principis que intenta representar totes les tendències polítiques representades (que eren moltes).
El primers Estatuts de la JNC van ser presentats davant notari pels companys Ramon Perona i Josep Maria Via.
La consolidació (1982-1986)
II Congrés
22, 23, i 24 de gener de 1982
L'Espluga de Francolí, Conca de Barberà.
Etapa d'involució política, provocada per l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, en la que no es produeixen grans debats ideològics, però sí es consolida el projecte polític, convertint-se la JNC (arran de la crisi del PSUC i de les seves joventuts) en la primera força política juvenil del país.
En Aquest Congrés és escollit Secretari General en Joan Oliveras, i es crea la figura de President, per no perdre el capital humà i polític d'en Ramon Camp.
III Congrés
13, 14 i 15 de juliol de 1984
Comarruga, Baix Penedès.
Primer gran relleu generacional, en un congrés marcat per l'eufòria de la majoria absoluta al Parlament, en un període marcat per la LOAPA i per l'assetjament polític a la figura del President de Catalunya, culminat amb l'intent de processament pel cas Banca Catalana. Per primer cop, es publiquen les ponències aprovades pel Congrés, convertint-les en el primer gran cos doctrinal de la JNC.
Enric Ticó fou escollit Secretari General i Raimon Gusi, President, en un congrés on també cal destacar que s'amplia el CEN i es potencien les estructures comarcals i intercomarcals degut al propi creixement de l'organització.
IV Congrés
1 i 2 de novembre de 1986 Drassanes de Barcelona, Barcelonès.
La Crisi
S'arriba al Congrés amb dos blocs molt distanciats i oposats, que havien provocat que fins poc abans de la cita bianual hi haguessin dues candidatures.
La ponència de Nacionalisme proposada va ser rebutjada pels delegats deixant vigent la de l'anterior Congrés. Lluís Recoder va ser escollit Secretari General i Enric Ticó, President.
V Congrés
9, 10 i 11 de desembre de 1988
Lloret de Mar, Selva
Avancem en llibertat
Congrés molt important pels dos grans temes plantejats: fusió entre CDC i UDC (avalada per la segona victòria per majoria absoluta al Parlament) i la reivindicació del dret a l'autodeterminació per a Catalunya.
En Jordi Martí, és escollit Secretari General i en Lluís Recoder, President.
A nivell intern, però continua la crisi amb la dimissió del Secretari General 6 mesos després del Congrés, i juntament amb ell, la dimissió en bloc dels col·lectius de Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu, així com d'altres militants a nivell individual, fet que repercuteix negativament en l'organització, sobretot a la federació de Barcelona ciutat.
En aquest congrés és produeix la gran primera "jubilació" de militants.
Estabilitat i més ressó mediàtic i social
VI Congrés
18, 19 i 20 de gener
Calella, Maresme. La Força de la Llibertat
S'inicia un període d'estabilitat interna anomenada per molts "Pax Campuzanista", i es comencen a fer tot un seguit de campanyes que volen fer conscienciació nacional, amb molta acceptació i un bon ressò mediàtic, adaptant-nos als nous temps pel que fa a les primeres "noves tecnologies" i nou model de societat. Destaca en aquests camps les aportacions d'en Damià Calvet.
Pel que fa al Congrés, cal remarcar la reforma del Consell Nacional, la creació de la figura del Moviment Federat, amb la intenció de poder arribar més als joves no afiliats (com per exemple EN, Estudiants Nacionalistes, com a sindicat d'estudiants de Secundària i universitaris). Carles Campuzano és escollit per congrés Secretari General i en Feliu Guillaumes, President.
VII Congrés
6, 7 i 8 de novembre de 1992
Lleida, Segrià. Més enllà
Congrés que havia de ser continuïsta, ja que per primer cop es repeteixen les candidatures a Secretari General i a President de l'anterior congrés, però hi va haver polèmica en algunes esmenes a la Ponència de Nacionalisme, per la possible lectura independentista que se'n podia fer, provocant l'aprovació final del document que una quinzena de militants del Col·lectiu d'Almacelles marxessin de l'organització.
VIII Congrés
16, 17 i 18 de desembre de 1994
Platja d'Aro, Baix Empordà. Generació Llibertat
Consolidació del nou projecte, deixant intactes els plantejaments sobiranistes aprovats al Congrés de Lleida, reflexionant sobre el paper generacional a desenvolupar per la JNC, articulant, a més, nous mecanismes de participació interna dels militants, tant en el debat ideològic com en la presa de decisions. Josep Rull fou escollit Secretari General i Carles Campuzano, President.
S'aprovà una resolució a favor de l'excarceració dels insubmisos empresonats.
Revisió del cos ideològic
IX Congrés
18, 19 i 20 d'octubre de 1996
Sabadell, Vallès Occidental Catalunya Sobirana
640 delegats acreditats donen a entendre les dimensions que tenia la JNC, fet que també va portar a revisar tot el cos ideològic de l'organització. A més del rècord de delegats, també hi ha el de ponències, 10 en total, per poder parlar de tots els temes que afecten a la joventut del nostre país amb concreció, i aportant solucions viables, sense oblidar l'eix nacional, amb una ponència de nacionalisme descaradament sobiranista, on es planteja l'assoliment per Catalunya d'un Estat propi, amb una estratègia gradualista, a partir de l'actual marc juridicopolític, és a dir, passar de la Catalunya autònoma a la Catalunya sobirana.
En les ponències sectorials, es tracten temàtiques com el desenvolupament sostenible, la societat del benestar, l'ensenyament, les noves formes de participació, la cultura de la Pau o el municipalisme i el poder local.
Pel que fa als aspectes organitzatius, se suprimeix la figura del President de la JNC i es crea la de dos secretaris generals adjunts al Secretari General, sobre qui recau ara tota la responsabilitat política.
A partir d'aquí, s'inicien contactes amb el món sindical, especialment amb la UGT i en l'àmbit social destaquen les propostes d'igualtat de dret entre parelles de diferent sexe, el reconeixement de les parelles de fet i el matrimoni entre parelles homosexuals, deixant clar que la nova estratègia política és Sobiranista i Progressista.
Josep Rull és reescollit Secretari General i en Damià Calvet i en Daniel Clivillé, Secretaris Generals adjunts.
Per primer cop la JNC és portada de diaris per ella mateixa (La Vanguardia).
X Congrés
20, 21 i 22 de novembre de 1998
Vila-seca, Tarragonès. L'oportunitat de decidir: autodeterminació
Congrés de certa continuïtat amb matisos. La JNC s'ubica dins la frontera de la Declaració de Barcelona, seguint la proposta de l'autodeterminació. Es demana que CDC es converteixi en una formació de centre radical, molt d'acord amb el laborisme britànic. En el camp social destaca la demanda de despenalització i regulació de l'eutanàsia, el reconeixement del dret de les parelles homosexuals a contraure matrimoni i la legalització de les drogues.
Jordi Xuclà és escollit Secretari General i Neus Munté i Roc Fernàndez Secretaris Generals adjunts i Marc Guerrero secretari d'organització.
XI Congrés
20, 21 i 22 d'octubre de 2000
Santa Susanna, Maresme. Sobirania@progrés.ct, un espai de llibertat
S'hi treballen quatre ponències. Destaca la incorporació explícita del terme independència que per primera vegada forma part del títol de la ponència política de la JNC: "Sobriania és progrés: El nostre camí cap a la independència." L'altre fet destacat a nivell ideològic és que es treballa una ponència sobre la realitat i el futur dels joves pagesos i sobre le model de país. D'aquest congrés en surten dos mandats explícits que són la necessitat de fer un debat molt ampli dins l'organització sobre la posició de la JNC respecte la qüestió de les migracions i també sobre una proposta de model territorial de país.
Aquest període intercongressual destaca per una important presència al carrer i pel treball de la proposta del Nou Estatut Polític per a Catalunya.
Albert Batalla és escollit secretari general,Alexis Serra secretari general adjunt, David Saldoni secretari d'organització i Jordi Xuclà president.
XII Congrés
29,30 de Novembre i 1 de Desembre de 2002
Lleida, Segrià. Progressem per ser lliures
XIII Congrés
5, 6 i 7 de Novembre
Santa Feliu de Guíxols, el Baix Empordà.
Enmig d'un cert desànim de la militància provocat per la frustació d'un pacte nacional entre CiU i ERC que va portar a CiU a l'oposició, aquest congrés es planteja amb l'objectiu de resituar l'organització, de 'treure pit'.
És un Congrés tranquil, sense disputes internes i en el que el relleu es produeix amb una notable complicitat. La JNC aposta per erigir-se com una generació definida dins el nacionalisme català: 'els catalans i catalanes que han de poder estar en condicions de plantejar un referèndum per l'autodeterminació a Catalunya'.
Es continua incidint en la indivisibilitat de la sobirania nacional amb el progrés social i es reivindica el patriotisme com a conjunt de valors que conformen el tarannà de l'organització.
Hi ha una ponència de municipalisme i en la d'organització es posen les bases de l'exel·lència organitzativa i es decideix actualitzar la imatge de l'organització.
Jordi Cuminal és escollit secretari general, Núria Betriu secretària d'organització i Albert Batalla, President.
Una mica d'història
2005